La tipografia perduda dels cartells de falles
11/01/22 2022 Archivado en: Art
Investigant sobre les narratives identitàries en els cartells de les falles de València vaig trobar l'existència d'una tipografia particular i pròpia vinculada als rètols dels refugis antiaeris de la ciutat.
Donat que, respecte a l'ús de la tipografia, no hi ha cap mena de coherència i no existeix cap tipografia pròpia que tinga un sentit identitari en el relat visual dels cartells de les Falles de València, per la qual cosa no juga cap paper en aquesta construcció narrativa. La tipografia vària de manera radical d'un any a un altre i és impossible trobar alguna relació, estètica, estilística o simbòlica, la qual cosa denota la poca importància que se li ha atribuït a aquest element que podria jugar un paper fonamental en la consolidació d'una narrativa particular i pròpia.
No obstant això, lamentablement perduda trobem entre els anys 1929, inici dels cartells oficials de falles fins al 1936, que es manté una tipografia molt similar que identificava el disseny de modernitat de la ciutat que desapareix amb l'arribada del règim dictatorial del general Franco i la caiguda de la república, que tindrà a València com el seu últim bastió i capital. Després d'això, aquesta no complirà cap funció simbòlica i es perdrà en la incongruència de disseny i la pèrdua de significat, en el millor dels casos.
Tampoc hi ha hagut, cap intent de recuperació per part dels treballs de dissenyadors més recents per a poder revisitar aquesta tipografia i incorporar-la, des de la mirada contemporània, als nous dissenys de cartells, la qual cosa suposaria un valor afegit i la recuperació estètica i simbòlica d'una certa coherència simbòlica en una tipografia que sembla estar arrelada a la ciutat, especialment vinculada als cartells dels refugis antifeixistes. Potser ha arribat el moment de recuperar per als nous dissenys de cartells aquesta potent tipografia que manté unes arrels identitàries amb la ciutat i no continuar amb lletres incongruents i sense cap sentit simbòlic.
No obstant això, lamentablement perduda trobem entre els anys 1929, inici dels cartells oficials de falles fins al 1936, que es manté una tipografia molt similar que identificava el disseny de modernitat de la ciutat que desapareix amb l'arribada del règim dictatorial del general Franco i la caiguda de la república, que tindrà a València com el seu últim bastió i capital. Després d'això, aquesta no complirà cap funció simbòlica i es perdrà en la incongruència de disseny i la pèrdua de significat, en el millor dels casos.
Tampoc hi ha hagut, cap intent de recuperació per part dels treballs de dissenyadors més recents per a poder revisitar aquesta tipografia i incorporar-la, des de la mirada contemporània, als nous dissenys de cartells, la qual cosa suposaria un valor afegit i la recuperació estètica i simbòlica d'una certa coherència simbòlica en una tipografia que sembla estar arrelada a la ciutat, especialment vinculada als cartells dels refugis antifeixistes. Potser ha arribat el moment de recuperar per als nous dissenys de cartells aquesta potent tipografia que manté unes arrels identitàries amb la ciutat i no continuar amb lletres incongruents i sense cap sentit simbòlic.
Ricard Ramon
Escric com a necessitat vital, investigue com a passió artística, fotografie com a forma de definir mons, pinte com a forma d'escriure en colors, eduque com a forma de compartir aquests mons. Tot amb la idea de crear nous mons, ja que el món no existeix.
La versió en valencià és una secció independent de Creaturae Verbum, amb continguts i textos diferents, encara que de vegades el mateix contingut apareixerà en els dos idiomes.
ricardramon.art
Pots seguirme en:
