Almàssera
La necessitat de la investigació històrica. Homenatge a Inma Roig
25/08/03 2003 Archivado en: Pensaments
Article publicat al llibre de festes d'Almàssera 2003, que ara publique al blog, en homenatge a la historiadora local Inma Roig, que va faltar tristament aquell any, i que vaig tindre el plaer de que prologara el meu primer llibre d'investigació. Moltes gràcies Inma estigues on estigues.
La història, la memòria històrica d’un poble es allò que converteix a eixe poble en una entitat amb personalitat pròpia, amb constància de la seua existència. Però la història no ha de fer-se a qualsevol preu, la història forma part del cos científic de coneixements humans i es regeix per la seua pròpia metodologia i no tothom té els coneixements necessaris i la habilitat per exercir-la. Inma Roig tenia les dos qualitats.
Des de que va resultar guanyadora junt a Juana Segura de la primera beca convocada per a la investigació històrica en Almàssera, Inma Roig es va convertir veritablement en la primera investigadora de la historia d’Almàssera. Producte d’eixa dedicació vocacional i d’amor al seu poble són totes les seues publicacions que ja formen part del nostre patrimoni cultural i que ens han obert els ulls davant el nostre passat històric.
En el seu primer llibre La formación histórica de un pueblo: Almàssera. (1998), les dos historiadores, ens van introduir en els orígens reals, plenament documentats i allunyats d’anècdotes repetitives, prejudicis i llegendes sense fonament del nostre poble, de nosaltres mateixos per tant. La historiografia local es va inaugurar així amb un treball impecable.
Lluny de sentir-se satisfetes amb este primer esforç, un any després publiquen Señores, pobladores y tributos en la Almàssera del siglo XIII. (1999) en la que ens presenten documents inèdits i plantejaments absolutament nous que ens expliquen millor la nostra història en comú com a poble, de lo que ningú mai ho havia fet fins ara. De fet, van haver de desplaçar-se fins a Itàlia per trobar els orígens de les nostres arrels entre els documents allí conservats.
Producte de tot este esforç i il·lusió, Inma Roig va obtenir mereixcudament la plaça de Cronista Oficial d’Almàssera, que va exercir amb constancia i dedicació, continuant amb la seua tasca investigadora i de conservació de la nostra memòria històrica i donant a conèixer el nostre poble i les nostres tradicions més enllà de la pròpia València, com va fer presentant la comunicació El Miracle dels Peixets: Un símbolo para las poblaciones de Almàssera y Alboraia, en el XVI Congreso de la Asociación de Archiveros de la Iglesia en España, celebrat en Saragossa l’any 2000.
Ella ha marxat, però ens ha deixat el millor del seu treball i sobretot ha encetat un camí, que no pot quedar sense continuació. Jo propose públicament el que crec que és el millor homenatge que li podríem fer, la institució d’un premi o beca d’investigació sobre qualsevol realitat del nostre poble de caràcter anual o bianual que porte el seu nom. No trobe millor forma de continuar la seua llavor. Gràcies Inma.
Seguir llegint…
La història, la memòria històrica d’un poble es allò que converteix a eixe poble en una entitat amb personalitat pròpia, amb constància de la seua existència. Però la història no ha de fer-se a qualsevol preu, la història forma part del cos científic de coneixements humans i es regeix per la seua pròpia metodologia i no tothom té els coneixements necessaris i la habilitat per exercir-la. Inma Roig tenia les dos qualitats.
Des de que va resultar guanyadora junt a Juana Segura de la primera beca convocada per a la investigació històrica en Almàssera, Inma Roig es va convertir veritablement en la primera investigadora de la historia d’Almàssera. Producte d’eixa dedicació vocacional i d’amor al seu poble són totes les seues publicacions que ja formen part del nostre patrimoni cultural i que ens han obert els ulls davant el nostre passat històric.
En el seu primer llibre La formación histórica de un pueblo: Almàssera. (1998), les dos historiadores, ens van introduir en els orígens reals, plenament documentats i allunyats d’anècdotes repetitives, prejudicis i llegendes sense fonament del nostre poble, de nosaltres mateixos per tant. La historiografia local es va inaugurar així amb un treball impecable.
Lluny de sentir-se satisfetes amb este primer esforç, un any després publiquen Señores, pobladores y tributos en la Almàssera del siglo XIII. (1999) en la que ens presenten documents inèdits i plantejaments absolutament nous que ens expliquen millor la nostra història en comú com a poble, de lo que ningú mai ho havia fet fins ara. De fet, van haver de desplaçar-se fins a Itàlia per trobar els orígens de les nostres arrels entre els documents allí conservats.
Producte de tot este esforç i il·lusió, Inma Roig va obtenir mereixcudament la plaça de Cronista Oficial d’Almàssera, que va exercir amb constancia i dedicació, continuant amb la seua tasca investigadora i de conservació de la nostra memòria històrica i donant a conèixer el nostre poble i les nostres tradicions més enllà de la pròpia València, com va fer presentant la comunicació El Miracle dels Peixets: Un símbolo para las poblaciones de Almàssera y Alboraia, en el XVI Congreso de la Asociación de Archiveros de la Iglesia en España, celebrat en Saragossa l’any 2000.
Ella ha marxat, però ens ha deixat el millor del seu treball i sobretot ha encetat un camí, que no pot quedar sense continuació. Jo propose públicament el que crec que és el millor homenatge que li podríem fer, la institució d’un premi o beca d’investigació sobre qualsevol realitat del nostre poble de caràcter anual o bianual que porte el seu nom. No trobe millor forma de continuar la seua llavor. Gràcies Inma.
Seguir llegint…
Galeria de Fotos Arquitectura Almàssera
28/12/00 2000 Archivado en: Art
Adjunte una galeria de fotos del treball que vaig escriure sobre la arquitectura d'Almàssera. Pots trobar més informació sobre el llibre ací: Libros
Seguir llegint…
Seguir llegint…
Ricard Ramon
Escric com a necessitat vital, investigue com a passió artística, fotografie com a forma de definir mons, pinte com a forma d'escriure en colors, eduque com a forma de compartir aquests mons. Tot amb la idea de crear nous mons, ja que el món no existeix.
La versió en valencià és una secció independent de Creaturae Verbum, amb continguts i textos diferents, encara que de vegades el mateix contingut apareixerà en els dos idiomes.
ricardramon.art
Pots seguirme en:
