La meua reflexió fallera de 2017
25/03/17 2017 Archivado en: Pensaments
Després d'haver participat com a jurat de les falles experimentals i del "subidón" d'haver gaudit d'una forma de fer falles i d'interpretar la festa, molt més lliure, digna i dignificadora, que en gran part recupera l'esperit original i provocador de la mateixa festa fallera, ahir vaig fer el meu recorregut personal per les anomenades falles "convencionals" i em va pegar el baixó. La paraula per definir-ho és AVORRIMENT, un absolut i gran avorriment, una sensació d'haver vist eixes falles mil i una vegades, una estètica repetitiva, buida, sense contingut, sense cap mena de provocació, feta per agradar al poder, i quan parle de poder no parle de qui ostenta el poder polític a la ciutat de València, parla del PODER en majúscules, i això sí, ben plenes de publicitat i patrocinadors, que són una part del poder no ho oblidem.
Alguns dels que critiquen sense pietat la falla infantil de la plaça de l'Ajuntament que és una meravella absoluta sense pal·liatius d'Ana Ruiz i Giovanni Nardin, argumenten que les falles han de ser i respondre a una estètica determinada que ells anomenen "tradicional" de "tota la vida" de "sempre" i altres arguments tan contundents com estos i tan absolutament falsos. Altres arguments són tan viscerals o més que estos, ja que ells que són "autèntics valencians" són els màxims especialistes en la matèria.
Si d'alguna cosa sé i és al que em dedique, és sobre estètica, pedagogia i cultura visual, i pensar com fan alguns que els gustos és una qüestió subjectiva és rotundament fals. El gust, l'estètica és objectiva, totalment i absolutament i està directament vinculada a la cultura visual, la biografia personal, la ideologia política, i molts altres factors del que mira, del que observa, però això no és subjectiu, està condicionat per la càrrega cultural que el que observa poseeix. Les mirades no són innocents, i per exemple, el fet que alguns reaccionaris consideren que aquesta és una falla plantada pels seus rivals polítics condiciona tota la seua opinió. Encara que òbviament este no és l'únic factor, com ja he dit, l'esperit crític, l'educació artística i la falta de criteri per a observar la cultura visual són producte també de l'absència de pedagogia visual i artística a l'educació. Són capacitats que han de ser adquirides, a través de l'educació artística i visual.
No podem creure que sabem mirar i interpretar imatges si no coneixem com funcionen i s'expressen les imatges, perquè no oblidem que una falla és sobretot una imatge, i les imatges tenen codis que actuen directament en el pensament i en l'adquisició de coneixement, les imatges són pedagògiques. De la mateixa manera que no podem jutjar un llibre que llegim en un idioma que no coneguem, no hem rebut l'educació suficient per a l'anàlisi de les realitats visuals, això és un fet incontestable, per la seua absència en el sistema educatiu, i això té conseqüències, que agraden al poder òbviament, no és casual esta absència.
Això fa que les imatges buides, sense contingut, repetitives, "amables", aparentment innocents, amb colors sense risc cromàtic, que busquen el "que bonic" i ja està, que oblidarem al cap de 5 minuts i que no recordarem mai més, és a dir imatges totalment intranscendents, falles totalment intranscendents que guanyen premis milionaris sí, però que demà ja haurem oblidat. Que juguen a posar algun ninot i algun cartellet per simular que fan crítica, que demà també haurem oblidat. Falles de secció especial per a oblidar, imatges buides.
Per contra, ahir vaig tornar a la falla d'Ana Ruiz, d'Amors al carrer Lepanto guanyadora merescuda per unanimitat del jurat del Premi de falles experimentals, i el que vaig veure allí era un espectacle encisador, desenes de persones, vivint una experiència, riguen, divertint-se, sent provocades, alterant el seu lloc de confort social i cultural, activant i provocant coses, la gent gaudia de forma extraordinària i lliure, gent de tota condició i extracte social, gent que no oblidarà eixa falla, no oblidarà eixa experiència. Una falla que provoca i crea una imatge que no ens deixa indiferent, una veritable FALLA en majúscules arrelada a la més absoluta tradició fallera, molt més que qualsevol falla de secció especial, que demà ja haurem oblidat.
No parleu tant d'essències, no opineu tan alegrement sense saber d'on provenen les vostres opinions, sense tindre arguments que expliquen amb contundència i raons, sense reflexió, opinar amb visceralitat no és opinar, és una altra cosa, és reacció, i moltes vegades és una reacció provocada per mitjans, per allò que ja he escoltat, per la predisposició que tinc a veure d'una determinada manera, per les pressions ideològiques o suposadament identitàries, etc. i sí, ja sabem que la visceralitat és molt típicament valenciana, potser l'haurem d'acceptar només per això.
Podríem dir més coses, però ho deixe per a una altra ocasió, que gaudiu el que queda de falles i recordeu que si demà ja heu oblidat eixa falla de secció especial que és pràcticament el mateix que ja heu vist sempre, és que no us ha provocat res, i potser era perquè això no era una falla. I ara opineu si voleu amb la visceralitat de sempre o eixiu al carrer a observar, a experimentar a gaudir experiències que no voleu oblidar.
Salut i bones falles.
Si d'alguna cosa sé i és al que em dedique, és sobre estètica, pedagogia i cultura visual, i pensar com fan alguns que els gustos és una qüestió subjectiva és rotundament fals. El gust, l'estètica és objectiva, totalment i absolutament i està directament vinculada a la cultura visual, la biografia personal, la ideologia política, i molts altres factors del que mira, del que observa, però això no és subjectiu, està condicionat per la càrrega cultural que el que observa poseeix. Les mirades no són innocents, i per exemple, el fet que alguns reaccionaris consideren que aquesta és una falla plantada pels seus rivals polítics condiciona tota la seua opinió. Encara que òbviament este no és l'únic factor, com ja he dit, l'esperit crític, l'educació artística i la falta de criteri per a observar la cultura visual són producte també de l'absència de pedagogia visual i artística a l'educació. Són capacitats que han de ser adquirides, a través de l'educació artística i visual.
No podem creure que sabem mirar i interpretar imatges si no coneixem com funcionen i s'expressen les imatges, perquè no oblidem que una falla és sobretot una imatge, i les imatges tenen codis que actuen directament en el pensament i en l'adquisició de coneixement, les imatges són pedagògiques. De la mateixa manera que no podem jutjar un llibre que llegim en un idioma que no coneguem, no hem rebut l'educació suficient per a l'anàlisi de les realitats visuals, això és un fet incontestable, per la seua absència en el sistema educatiu, i això té conseqüències, que agraden al poder òbviament, no és casual esta absència.
Això fa que les imatges buides, sense contingut, repetitives, "amables", aparentment innocents, amb colors sense risc cromàtic, que busquen el "que bonic" i ja està, que oblidarem al cap de 5 minuts i que no recordarem mai més, és a dir imatges totalment intranscendents, falles totalment intranscendents que guanyen premis milionaris sí, però que demà ja haurem oblidat. Que juguen a posar algun ninot i algun cartellet per simular que fan crítica, que demà també haurem oblidat. Falles de secció especial per a oblidar, imatges buides.
Per contra, ahir vaig tornar a la falla d'Ana Ruiz, d'Amors al carrer Lepanto guanyadora merescuda per unanimitat del jurat del Premi de falles experimentals, i el que vaig veure allí era un espectacle encisador, desenes de persones, vivint una experiència, riguen, divertint-se, sent provocades, alterant el seu lloc de confort social i cultural, activant i provocant coses, la gent gaudia de forma extraordinària i lliure, gent de tota condició i extracte social, gent que no oblidarà eixa falla, no oblidarà eixa experiència. Una falla que provoca i crea una imatge que no ens deixa indiferent, una veritable FALLA en majúscules arrelada a la més absoluta tradició fallera, molt més que qualsevol falla de secció especial, que demà ja haurem oblidat.
No parleu tant d'essències, no opineu tan alegrement sense saber d'on provenen les vostres opinions, sense tindre arguments que expliquen amb contundència i raons, sense reflexió, opinar amb visceralitat no és opinar, és una altra cosa, és reacció, i moltes vegades és una reacció provocada per mitjans, per allò que ja he escoltat, per la predisposició que tinc a veure d'una determinada manera, per les pressions ideològiques o suposadament identitàries, etc. i sí, ja sabem que la visceralitat és molt típicament valenciana, potser l'haurem d'acceptar només per això.
Podríem dir més coses, però ho deixe per a una altra ocasió, que gaudiu el que queda de falles i recordeu que si demà ja heu oblidat eixa falla de secció especial que és pràcticament el mateix que ja heu vist sempre, és que no us ha provocat res, i potser era perquè això no era una falla. I ara opineu si voleu amb la visceralitat de sempre o eixiu al carrer a observar, a experimentar a gaudir experiències que no voleu oblidar.
Salut i bones falles.
Ricard Ramon
Escric com a necessitat vital, investigue com a passió artística, fotografie com a forma de definir mons, pinte com a forma d'escriure en colors, eduque com a forma de compartir aquests mons. Tot amb la idea de crear nous mons, ja que el món no existeix.
La versió en valencià és una secció independent de Creaturae Verbum, amb continguts i textos diferents, encara que de vegades el mateix contingut apareixerà en els dos idiomes.
ricardramon.art
Pots seguirme en:
