Imatges del passat, construccions identitàries del present
25/02/23 2023 Archivado en: Fotografia | Investigació
Foto: Arxiu personal familiar. Editada i coloreajada digitalment. Projecte Memòries de Xocolate.
Hi ha unes imatges que es presenten com a fragments esdevinguts d’un passat no tan llunyà. Estem parlant de les imatges fotogràfiques del passat. Des de la invenció de la fotografia i la seua contínua i constant popularització fins a arribar a les actuals càmeres digitals, aquesta ha anat constituint-se a poc a poc com el instrument més adient per a anar dipositant i construint fins i tot l’essència de la pròpia memòria visual, des dels àmbits i esdeveniments de la vida privada, fins a les demostracions públiques o espais de la vida quotidiana compartida.
La fotografia s’ha convertit en el refugi de fragments de la nostra memòria visual, esdeveniments personals de la més diversa importància, bodes, festes, aniversaris, viatges, etc., van immortalitzant-se per a permetre’ns tindre un referent visual d’aquell record que alberguem en el nostre pensament i memòria.Òbviament, ens resultaria impossible fer una anàlisi de tots aquests elements que formen part de la vida privada de milers de persones diferents, a més de no ser tampoc la nostra intenció. Però el que sí farem és proposar aquest estudi com a forma de reflexió d’una part de la nostra vida quotidiana, perquè ens adonem de la importància que tenen aquestes imatges en la nostra vida personal i en la configuració del nostre passat.
Les imatges d'un passat ja més llunyà que mostren altres generacions són un reflex d'una memòria visual compartida.
En qualsevol cas, les imatges d’un passat recent formen part de la privacitat, però no pas les imatges d’un passat ja més llunyà, que mostren altres generacions, i que són percebudes com a passat col·lectiu, com a memòria històrica, i es fan en molts casos públiques, fins al punt de convertir-se en un vertader patrimoni comú, reflex d’una memòria visual compartida.
No obstant, aquestes imatges sempre solen tractar-se des del punt de vista de l’anàlisi històrica, del testimoni d’un passat, de la referència a un fet viscut o des de la memòria de persones o esdeveniments; per a nosaltres, per a les noves formes d’investigació de l’educació artística i visual, les imatges tenen interès per elles mateixes, com a una realitat pròpia, més enllà del mateix referent o l’anècdota. A més, aquestes imatges estan profundament imbricades en la cultura popular local, no únicament pel que presenten, com han sigut analitzades fins ara, més bé per com ho representen i per la significació del que representen.
A banda d’aquesta primera reflexió, sobre la posició de les imatges en la jerarquia d’esdeveniments vitals, les imatges ens parlen amb un llenguatge propi, començant per la presa de posició del color o de l’absència de color, en aquest cas. El blanc i negre, en realitat escala de grisos, és una referència ineludible dins la nostra cultura visual, per a identificar les fotos amb un valor referencial de passat històric, i no del passat recent.
El color, o la seua absència, actua, per tant, com a referència significativa d’autoritat, impregnant de valor la imatge i consolidant-la en la jerarquia de la pròpia construcció vital.
Pots aprofundir més en aquesta breu reflexió sobre les imatges del passat amb el meu article de recerca:
Ramon, R. (2021). Imágenes encontradas, análisis de la memoria visual personal desde una perspectiva educativa. Discursos Fotográficos, 17(30), 153-171.
Ricard Ramon
Escric com a necessitat vital, investigue com a passió artística, fotografie com a forma de definir mons, pinte com a forma d'escriure en colors, eduque com a forma de compartir aquests mons. Tot amb la idea de crear nous mons, ja que el món no existeix.
La versió en valencià és una secció independent de Creaturae Verbum, amb continguts i textos diferents, encara que de vegades el mateix contingut apareixerà en els dos idiomes.
ricardramon.art
Pots seguirme en:
