Pensaments
49 micro reflexions en complir 49 anys
03/04/23 2023
Complir anys és un bon moment per reflexionar sobre determinades coses de la vida, complir 49 implica reflexionar sobre moltes coses, però tampoc no convé fer-ho amb molta intensitat ni massa serietat o supèrbia, així que he decidit plantejar 49 reflexions, desitjos, accions, o simples frases enumerades, aquest dia, però breus, no és moment d'avorrir ningú ni d'avorrir-se un mateix.
Seguir llegint…
La necessitat vital de saber mirar
25/03/23 2023
És evident que tots tenim clar que el valencià és un element essencial en la construcció de la identitat valenciana. La nostra llengua ens singularitza, ajuda a construir una manera de pensar i de sentir i conéixer el món, i per tant ens defineix com a persones, individualment i col·lectivament.
Però juntament amb aquesta riquesa, el nostre entorn patrimonial, els espais on desenvolupem la nostra vida, les seues geografies, ens configuren també identitàriament d’una forma essencial. I ho fan, per mitjà d’una narrativa estètica que és visual. La nostra percepció de l’entorn i del paisatge que veiem cada dia, acaba per definir qui som i defineix també el lèxic i les paraules que utilitzem per narrar-lo. El visual i el que és narratiu, es connecten sempre de forma impossible d’eludir. La nostra cultura visual defineix i construeix la nostra llengua, que la utilitzem per descriure allò que veiem.
Seguir llegint…
Però juntament amb aquesta riquesa, el nostre entorn patrimonial, els espais on desenvolupem la nostra vida, les seues geografies, ens configuren també identitàriament d’una forma essencial. I ho fan, per mitjà d’una narrativa estètica que és visual. La nostra percepció de l’entorn i del paisatge que veiem cada dia, acaba per definir qui som i defineix també el lèxic i les paraules que utilitzem per narrar-lo. El visual i el que és narratiu, es connecten sempre de forma impossible d’eludir. La nostra cultura visual defineix i construeix la nostra llengua, que la utilitzem per descriure allò que veiem.
Seguir llegint…
Les falles entre el relat identitari de la tradició i la innovació
19/03/22 2022
Em demanen que escriga un text per al llibret de la Falla, i he pensat orientar les meues paraules en un tema que últimament ocupa una part important de les meues investigacions i pensaments. Es tracta de les formes en les quals les arts en general i la cultura popular en particular generen uns relats determinats que defineixen i estructuren una identitat col·lectiva concreta i de quina forma tot això es relaciona amb la innovació i la creativitat. Certament, les falles en general semblen ser una festa, que està centralitzada per un fet inqüestionable com és l'existència d'unes instal·lacions o intervencions artístiques a l'espai urbà públic.
Seguir llegint…
La meua reflexió fallera de 2017
25/03/17 2017
Després d'haver participat com a jurat de les falles experimentals i del "subidón" d'haver gaudit d'una forma de fer falles i d'interpretar la festa, molt més lliure, digna i dignificadora, que en gran part recupera l'esperit original i provocador de la mateixa festa fallera, ahir vaig fer el meu recorregut personal per les anomenades falles "convencionals" i em va pegar el baixó. La paraula per definir-ho és AVORRIMENT, un absolut i gran avorriment, una sensació d'haver vist eixes falles mil i una vegades, una estètica repetitiva, buida, sense contingut, sense cap mena de provocació, feta per agradar al poder, i quan parle de poder no parle de qui ostenta el poder polític a la ciutat de València, parla del PODER en majúscules, i això sí, ben plenes de publicitat i patrocinadors, que són una part del poder no ho oblidem.
Seguir llegint…
Seguir llegint…
Misèries d'una horta que podria ser
15/02/14 2014
Hui abandone una mica el món estricte de l'art, encara que l'horta és realment una gran obra artística i patrimonial viva i col·lectiva, i és un espai de vital importància per a la construcció identitària dels valencians, però d'aquest aspecte escriuré més endavant, per si us bé de gust llegir-ho. Aquesta vegada toca ser crític, cal ser-ho amb aquelles persones a les quals realment volem, si ens importa la seua situació i volem que millore, també els paisatges i els espais que habitem, especialment aquells que estimem, han de ser sotmesos a la nostra visió crítica.
Seguir llegint…
Seguir llegint…
És preferible existir abans de ser
20/07/11 2011
En massa ocasions se presenten les cosses des de la perspectiva d'un únic espai de mirada, una única posició que sembla inamovible, inqüestionable. Davant la possibilitat presentada, un no té més alternativa que situar-se a favor o en contra de la proposició. Sovint, depèn del tipus de proposició i sobre tot de la manera en que esta ha estat plantejada a l'interlocutor. Al meu país, València, el País Valencià, sembla que tot s'agreuja, que tot és més excessiu que a la resta de països veïns, encara que açò, evidentment no és en absolut cert ni provable de cap de les maneres, a pesar de l'estrambòtic espectacle que de de tant en tant donem, pel que fa al món de la política i per sobre, de la política convertida en espectacle. Personalment no crec que siguem tant especials o ens trobem davall alguna classe de maledicció que ens porta massivament a votar corruptes que apliquen polítiques antivalencianes, com l'atac directe i repugnant a la nostra benvolguda llengua pròpia.
Seguir llegint…
Art, festa i societat local
06/10/05 2005
La relació entre l’art, si més be l’estètica, i les manifestacions festives de caràcter popular, és un aspecte prou desconegut i poc estudiat en les investigacions referents tant a l’estudi de la festa com a les investigacions estètiques i d'història de l'art en general. En la major part d’ocasions, aquestes investigacions es centren en la vessant sociològica, i en alguns casos històrica, deixant de banda un aspecte, que per la meua formació considere fonamental, la seua dimensió artística, estètica, inclús de creació plàstica, que en bona mesura estan presents en quasi totes les manifestacions de caràcter festiu.
Seguir llegint…
Seguir llegint…
La necessitat de la investigació històrica. Homenatge a Inma Roig
25/08/03 2003
Article publicat al llibre de festes d'Almàssera 2003, que ara publique al blog, en homenatge a la historiadora local Inma Roig, que va faltar tristament aquell any, i que vaig tindre el plaer de que prologara el meu primer llibre d'investigació. Moltes gràcies Inma estigues on estigues.
La història, la memòria històrica d’un poble es allò que converteix a eixe poble en una entitat amb personalitat pròpia, amb constància de la seua existència. Però la història no ha de fer-se a qualsevol preu, la història forma part del cos científic de coneixements humans i es regeix per la seua pròpia metodologia i no tothom té els coneixements necessaris i la habilitat per exercir-la. Inma Roig tenia les dos qualitats.
Des de que va resultar guanyadora junt a Juana Segura de la primera beca convocada per a la investigació històrica en Almàssera, Inma Roig es va convertir veritablement en la primera investigadora de la historia d’Almàssera. Producte d’eixa dedicació vocacional i d’amor al seu poble són totes les seues publicacions que ja formen part del nostre patrimoni cultural i que ens han obert els ulls davant el nostre passat històric.
En el seu primer llibre La formación histórica de un pueblo: Almàssera. (1998), les dos historiadores, ens van introduir en els orígens reals, plenament documentats i allunyats d’anècdotes repetitives, prejudicis i llegendes sense fonament del nostre poble, de nosaltres mateixos per tant. La historiografia local es va inaugurar així amb un treball impecable.
Lluny de sentir-se satisfetes amb este primer esforç, un any després publiquen Señores, pobladores y tributos en la Almàssera del siglo XIII. (1999) en la que ens presenten documents inèdits i plantejaments absolutament nous que ens expliquen millor la nostra història en comú com a poble, de lo que ningú mai ho havia fet fins ara. De fet, van haver de desplaçar-se fins a Itàlia per trobar els orígens de les nostres arrels entre els documents allí conservats.
Producte de tot este esforç i il·lusió, Inma Roig va obtenir mereixcudament la plaça de Cronista Oficial d’Almàssera, que va exercir amb constancia i dedicació, continuant amb la seua tasca investigadora i de conservació de la nostra memòria històrica i donant a conèixer el nostre poble i les nostres tradicions més enllà de la pròpia València, com va fer presentant la comunicació El Miracle dels Peixets: Un símbolo para las poblaciones de Almàssera y Alboraia, en el XVI Congreso de la Asociación de Archiveros de la Iglesia en España, celebrat en Saragossa l’any 2000.
Ella ha marxat, però ens ha deixat el millor del seu treball i sobretot ha encetat un camí, que no pot quedar sense continuació. Jo propose públicament el que crec que és el millor homenatge que li podríem fer, la institució d’un premi o beca d’investigació sobre qualsevol realitat del nostre poble de caràcter anual o bianual que porte el seu nom. No trobe millor forma de continuar la seua llavor. Gràcies Inma.
Seguir llegint…
La història, la memòria històrica d’un poble es allò que converteix a eixe poble en una entitat amb personalitat pròpia, amb constància de la seua existència. Però la història no ha de fer-se a qualsevol preu, la història forma part del cos científic de coneixements humans i es regeix per la seua pròpia metodologia i no tothom té els coneixements necessaris i la habilitat per exercir-la. Inma Roig tenia les dos qualitats.
Des de que va resultar guanyadora junt a Juana Segura de la primera beca convocada per a la investigació històrica en Almàssera, Inma Roig es va convertir veritablement en la primera investigadora de la historia d’Almàssera. Producte d’eixa dedicació vocacional i d’amor al seu poble són totes les seues publicacions que ja formen part del nostre patrimoni cultural i que ens han obert els ulls davant el nostre passat històric.
En el seu primer llibre La formación histórica de un pueblo: Almàssera. (1998), les dos historiadores, ens van introduir en els orígens reals, plenament documentats i allunyats d’anècdotes repetitives, prejudicis i llegendes sense fonament del nostre poble, de nosaltres mateixos per tant. La historiografia local es va inaugurar així amb un treball impecable.
Lluny de sentir-se satisfetes amb este primer esforç, un any després publiquen Señores, pobladores y tributos en la Almàssera del siglo XIII. (1999) en la que ens presenten documents inèdits i plantejaments absolutament nous que ens expliquen millor la nostra història en comú com a poble, de lo que ningú mai ho havia fet fins ara. De fet, van haver de desplaçar-se fins a Itàlia per trobar els orígens de les nostres arrels entre els documents allí conservats.
Producte de tot este esforç i il·lusió, Inma Roig va obtenir mereixcudament la plaça de Cronista Oficial d’Almàssera, que va exercir amb constancia i dedicació, continuant amb la seua tasca investigadora i de conservació de la nostra memòria històrica i donant a conèixer el nostre poble i les nostres tradicions més enllà de la pròpia València, com va fer presentant la comunicació El Miracle dels Peixets: Un símbolo para las poblaciones de Almàssera y Alboraia, en el XVI Congreso de la Asociación de Archiveros de la Iglesia en España, celebrat en Saragossa l’any 2000.
Ella ha marxat, però ens ha deixat el millor del seu treball i sobretot ha encetat un camí, que no pot quedar sense continuació. Jo propose públicament el que crec que és el millor homenatge que li podríem fer, la institució d’un premi o beca d’investigació sobre qualsevol realitat del nostre poble de caràcter anual o bianual que porte el seu nom. No trobe millor forma de continuar la seua llavor. Gràcies Inma.
Seguir llegint…
Ricard Ramon
Escric com a necessitat vital, investigue com a passió artística, fotografie com a forma de definir mons, pinte com a forma d'escriure en colors, eduque com a forma de compartir aquests mons. Tot amb la idea de crear nous mons, ja que el món no existeix.
La versió en valencià és una secció independent de Creaturae Verbum, amb continguts i textos diferents, encara que de vegades el mateix contingut apareixerà en els dos idiomes.
ricardramon.art
Pots seguirme en:
