27/12/13 2013 Archivado en:
Literatura
Aquesta nit trista i plena de malenconia, mentre veig passar gent animada i somrient i d'altres, la majoria amb la cara més insípida que una café sense sucre, jo roman ací tancat al meu apartament empassant-me les penes, com a bona criatura literària i bohèmia que sóc. Ja em podien haver pensat una mica més alegre, com un personatge d'un quadre de Matisse envoltat de joves voluptuoses i gaudint de la joie de vivre.
Seguir llegint…